Edat contemporània

La guerra civil de 1936-1939 va portar a Corbera el pitjor desastre de la seva història. Durant la batalla de l'Ebre, la vila restà a l'avançada del front republicà establert, el mes d'agost de 1938, als afores de La Pobla de Massaluca, Vilalba i Gandesa. El front es va trencar per Corbera el 3 de setembre i tot el poble quedà pràcticament enderrocat.
El Poble Vell descansa al cim d’un turó a 337 metres d’alçada; on una munió de cases en runes donen constància d’allò que fins 1938 va ser la vila de Corbera d’Ebre. Allí descansa el seu símbol, l’església de Sant Pere des d’on es poden contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols i gran part del terreny que va ser l’escenari principal dels 115 dies d’enfrontament que va durar la batalla.
A mesura que va augmentar la degradació del casc antic, els veïns es van traslladar a la part baixa del poble. Les ruïnes abandonades esdevenigueren un símbol de la fèrria defensa en l'episodi mes tràgic de la història recent i un lloc de visita obligada per a qui vol rememorar aquells fets o només contemplar els desastres de la guerra.


Corbera d'Ebre l'any 1938

Tornar a Història

En record dels morts als camps d'extermini nazis

El 1996, els membres de la Casa de Cultura i l'Ajuntament d'aquells temps junt amb l'Associació Amical de Mauthausen van fer un homenatge als corberans que van ser deportats als camps de Mauthausen i Gusen, dos camps de concentració i posteriorment d'extermini a l'Alta Àustria.

Aquesta placa (ubicada a la Plaça de La República - Plaça de l'Església, davant l'Església del Poble Vell ) recorda els fills del poble morts als camps d'extermini nazis.
La seva mort va ser una conseqüència més de la Guerra Civil.