Dr. Jaume Ferran i Clúa

El Doctor Jaume Ferran i Clúa va néixer a Corbera d'Ebre, Tarragona, l'1 de febrer de 1851,
fill del metge del poble. El seu avi, Joan Ferran, era fill de Riudoms i la seva àvia paterna era
Magdalena Llombart de Móra d'Ebre. El seu pare, Joan Ferran Llombart, va estudiar
medicina a la Universitat de Cervera i en acabar la carrera va anar com a titular a Corbera,
on es va casar amb Lliberata Clua.
Quan Jaume tenia 3 anys va morir la seva mare.
Estudià a Sant Lluís Gonzaga de Tortosa i Batxiller a Tarragona, i es llicencia en Medicina a
la Universitat de Barcelona el 1873.
S'estableix com a metge a Tortosa i dedica les seves primeres activitats a l'estudi del tracoma.
El 1878 concep la primera idea sobre el microtelèfon i aconsegueix unir telefònicament, amb aparells per ell construïts, el seu despatx amb l'observatori de l'Ebre a Roquetes prop de Tortosa.
Publica en col·laboració amb Pauli, un important químic de l'època, un estudi: La instantaneïtat en la fotografia, en què revela el mètode de l'emulsió de bromur de plata, deu vegades més ràpida que el col·lodió humit que llavors s'usava, invent que després ha enriquit a la casa Kodak dels EUA d'Amèrica.

S'interessa per la microbiologia amb les investigacions de Pasteur i el 1884 dóna a l'Acadèmia de Medicina de Madrid una memòria sobre El parasitisme bacterià, que produeix sensació.
És enviat per l'Ajuntament de Barcelona a Marsella amb una comissió per estudiar el còlera. A la tornada dóna compte dels seus treballs amb la seva memòria sobre l'epidèmia colèrica a Marsella. Pel seu compte es trasllada a Toló, on també hi ha l'epidèmia, torna a Tortosa i es consagra de ple a les investigacions sobre el còlera, aconseguint, després de múltiples experiències en animals, i, finalment, en l'home, descobrir la vacuna que immunitzava contra el bacil.
El 31 març de 1885 comunica els seus descobriments a l'Acadèmia de Ciències de París.
Ell mateix assaja la seva vacuna ingerint una dosi de cultiu i fent-se-la ingerir a la seva família, sortint tots immunes de l'experiment.
Per aquestes raons, el governador de València el porta a la seva regió on el còlera fa estralls. Allà realitza més de 30.000 vacunes.
No obstant això una forta campanya de professionals espanyols es desencadena contra ell. Manté un fort enfrontament amb Santiago Ramón i Cajal, encara que troba simpatitzants entre la comunitat científica estrangera.
Hi ha un important debat a l'Ateneu de Madrid en el qual és defensat amb èxit pel doctor Gimeno.  Castelar també el defensa al Congrés.
El ministre Romero Robledo dicta una Reial Ordre per la qual no podrà aplicar la vacuna Ferran més que ell mateix i en presència d'un delegat governamental, el que fereix la sensibilitat de Ferran, que decideix suspendre radicalment les vacunacions, la qual cosa dóna com a resultat la mort de més de 150.000 persones per còlera.

Diversos investigadors estrangers tracten de disputar-li la prioritat en el descobriment i ha de sostenir aspres polèmiques, de les que surt victoriós.
El 1886 descobreix la vacuna antitífica que s'aplica a alguns obrers de les clavegueres de Barcelona.
A l'any següent l'Ajuntament de Barcelona funda l'Institut antiràbic, segon creat després del de Pasteur a París, i Ferran es posa al seu cap. Descobreix el mètode que crida supraintensiu, per diferenciar l'intensiu de Pasteur i que simplifica i millora el tractament.
En 1894 es generalitza el tractament a tot Espanya i són molts milers els immunitzats contra la ràbia sense un sol fracàs.
De mica en mica es va aconseguint que diversos savis reconeguin la prioritat dels descobriments de Ferran en les seves aplicacions, com Klemperer en la vacuna anticolèrica, després perfeccionada per Behring i Kitasato; Pfeifer i Kolle, a la antitífica; Fränkel a la antidiftèrica.
El 1897 Ferran prepara la vacuna antialfa enfront del bacil de la tuberculosi, que tants resultats excel·lents havia de donar.
Un any després transforma en anaerobi el bacil de Nicolaier en la lluita contra el tètanus, i obté també èxits importants en la investigació contra l'erisipela del porc i del carboncle i en la vacuna antipestosa.
Va mantenir una estreta amistat amb el rei D. Alfons XIII, molt interessat pels seus experiments i conclusions científiques.
Va rebre alguns honors, però va patir terribles persecucions dels seus companys pseudocientífics i despitats. Si a l’estat espanyol va ser vilipendiat, la comunitat científica internacional sí que va entendre la transcendència dels seus avenços fins a l’extrem de ser proposat per al premi Nobel de Medicina fins a sis vegades entre 1911 i 1921.

Casat en primeres noces amb Dolors Domingo, el seu fill Jaume Ferran Domingo fa la carrera farmacèutica i continua al capdavant dels Laboratoris Dr. Ferran, creats molt abans pel doctor Ferran a la Sagrera de Barcelona per continuar la seva tasca investigadora. El fill de la seva filla M Dolors Ferran Domingo, Joan Vila Ferran (Barcelona, 1908-1991) és metge i farmacèutic mentre que el seu fill és l’oftalmòleg Rafael Vila Piza. És continuador de la branca mèdica, un altre nét del seu segon matrimoni amb Maria Santacana, el neurocirurgià Enric Ferran Rico.

El 22 de novembre de 1929 mor a Barcelona sense que les seves enormes contribucions a la ciència mèdica haguessin merescut el més mínim reconeixement de les autoritats espanyoles.

“Dades aportades per D. Jaume Ferran Rico, nét del Dr. Jaume Ferran Clúa”

Aquestes línies tracten de mantenir viva la flama del reconeixement de la tasca realitzada pel Dr. Ferran.

 

Petita mostra d'imatges

El Dr. Ferran va rebre insuficients honors, malgrat la seva impressionant contribució a la Medicina.

Partida de baptisme

Esquela publicada

Apunts biogràfics

Especial a la revista sem@foro