D

Tornar a Abecedari
D

Maria Elba

Esmalt - 29cm x 29cm

LA LLETRA MENUDA

 

La D és una lletra senzilla i tranquila gens complicada, sense històries amagades ni desmesurats afanys de protagonisme. Mai fins ara, i aixó que ja en porto gairabé quinze d'anys embolicat amb el periodisme, la D no havia estat notícia per si sola. Els grans titulars, tant els de l'actualitat com els de la història, s'escriuen amb lletres grosses i rodones. Tots hem sentit a parlar de la fortuna de l'aristocràtica A, dels embolics de l'enigmàtica X o dels èxits de la prepotent V. També és habitual que amb aire sofisticat la K i la W treguin el nas cada dia a les pàgines d'Internacional dels diaris. Altres caràcters han fet fortunes a través de la gran pantalla, com la trepidant Z, protagonistes de nostàlgiques aventures de capa i espasa; o de les ones de la ràdio, on cada matí s'escridassen la Ñ i la Ç en enverinades tertúlies.

La D és una lletra de tantes, allunyada dels flaixos i els actes socials. És anònima i petita, com la P, la T o la G, per esmentar només el nom d'algunes consonants que tots coneixem. La D sap que ningú no li ha de regalar res en aquesta vida i que si vol tirar endavant no es pot escapar d'anar a traballar a punta de dia. No necessita gaires coses per anar fent, simplement demana a la resta de l'alfabet que la respectin i a canvi ofereix bona amistat comprensió i companyia. No és estrany de veure-la passejar, cap el vespre, entre els carrers enrunats del Poble Vell fent costat a alguna vocal desgraciada, com la U, o fent-la petar amb la seva gran amiga, la R, amb la qual darrerament ha format el dígraf DR.

La D, amics meus, és una lletra insignificant peró necessària alhora. Per petita i feble que us pugui semblar us aconsello que no la menystingueu, la seva companyia us pot ser útil en el moment més inesperat. Perqué la D és la lletra menuda amb la qual s'escriu la història quotidiana, amb cara i ulls de la vida. La D és com tu i com jo i com aquell que una nit de Nadal es va fer esclatar el cervell cansat de tanta infàmia. I com els sospitosos habituals de la pel·licula en blanc i negre. I com el xofer impacient i el ciclista que no s'arramba. I com l'home del tractor. I com els nens cruels que fan fumar els gripaus. O si ho preferiu, com la dona grassa del mercat.

 

Jordi Duran